ELS SECRETS DE
L'ANTIC EGIPTE
Jo Anubis, déu de la momificació
​
seré el vostre guia a través els misteris de la religió i la vida eterna.
​
La nostra religió era una religió politeista, que com ja sabeu, vol dir que creiem en molts déus. La població creia en animals sagrats com els gats, que consideraven que era la reencarnació viva d'un déu, creien en genis o esperits domèstics, o en éssers humans que van destacar per la seva saviesa i el poder que van tenir, això va fer que passessin a formar part dels déus. Un exemple d'això serà Imhotep, visir del faraó Djoser, fundador de la medicina.
​
Nosaltres, els déus egipcis érem antropomorfs, és a dir, teníem forma humana, però també hi va haver déus que se'ls va representar amb una barreja de forma humana i forma animal com per exemple el déu Toth, que se'l representava amb el cos de persona i el cap d'ibis o el déu Ra que se'l representava amb el cap de falcó i el cos humà o jo mateix, el déu Anubis, representat amb el cap de xacal i el cos humà.
Aquests som els déus principals de l'Antic Egipte, recupera la memòria històrica: investiga qui som i quins tenim. Busca la nostra funció i quina relació tenim amb els altres déus. Aquesta informació és essencial per a la memòria històrica d'aquesta civilització. Humà ves a les CRÒNIQUES DE LA SOCIETAT SECRETA i compleix la teva missió.
.png)
.png)
Preparació per la vida després de la mort
La momificació la vam descobrir de forma fortuïta durant el període predinàstic. Durant aquest període, els egipcis enterraven els seus morts al desert, en tombes que s'excavaven a la sorra. El contacte del cos amb la sorra, feia que el cos es dessequés i es conservés de forma natural. A partir d'aquest moment, es començarà a creure que s'ha de conservar el cos per tal de poder tenir la vida eterna.
​
Amb la introducció dels sarcòfags, les condicions es modificaran, ja que no estaran en contacte directe amb la sorra. Es va començar a fer el procés de conservació del cos de forma artificial amb la momificació.
Inicialment només es momificaven els faraons, els únics que podien assolir la vida eterna, però a finals de l'Imperi Antic, la família reial, els alts funcionaris i els nobles també momificaran per tal de poder assolir la vida eterna.
​
Hi ha diferents maneres de momificar el cos i d'enterrar-lo, depenent de la capacitat econòmica del difunt. La forma més cara, consistia en extreure el cervell amb ganxos pel nas i es taponava amb cera tots els orificis. Després es procedia a l'extracció de les vísceres obrint l'abdomen i col·locant-les als vasos canopis. S'omplia el cos amb mirra, canella i altres essències perfumades i es deixava reposar el cos durant seixanta dies.
​
El judici d'Osiris
La mort era molt present a la societat egípcia i la vida d'ultratomba també. S'havien de preparar per què quan arribés el judici d'Osiris poguessin defensar davant el jutge i poder ser feliç a l'altre món.
Quan algú moria, el Ka, la part espiritual que surt fora del cos, arribava al judici d'Osiris, en un primer moment jo, el déu Anubis, conduïa el difunt davant del tribunal. El primer que es feia, era pesar l'ànima a la balança. Les ànimes justes, representades amb un cor, són les que no superen el pes de la ploma de Maat (deessa de la justícia). Si superava el judici, es rebia la immortalitat i podia viure eternament al regne d'Osiris.
Si l'ànima pesava més que la ploma, no se superava el judici, i l'ànima s'abandonava a la mercè d'Amit, el monstre mig cocodril, mig hipopòtam, que es menjava les ànimes i impedia la reencarnació i la vida eterna.
Les ànimes que superaven el judici d'Osiris poden escollir entre quedar-se al regne d'Osiris i gaudir de la vida eterna o reencarnar-se i tornar a la Terra.
La importància de les tombes
La tomba era molt important en aquest fet de assolir la vida eterna. L'esperit necessitava del cos per a continuar existint, per tant havia d'estar intacte, d'aquí la importància de la momificació. Si es necessitava el cos, també es necessitava aliments que els havien de portar els familiars a les tombes, en forma d'ofrena, per no rebre la venjança del difunt.
Les tombes eren lloc d'enterrament, la casa del mort i el lloc d'unió entre el món terrenal i el més enllà.
En un primer moment, només el faraó optava a la vida eterna, més endavant s'estén als nobles i funcionaris. L'objectiu era continuar vivint després de la mort. A partir de les tomes podem conèixer detalls de la vida professional i personal del personatge a qui anava destinada, de l'època i de la societat. La tomba era un símbol de distinció i de estatus social.
Tipus de tombes
MASTABES:
​
El primer tipus de tomba que trobem, el més antic, és la mastaba. Són senzilles construccions rectangulars de poca alçada que a l'interior amaguen una cambra subterrània funerària que s'hi accedeix a través d'un pou.
PIRÀMIDES:
​
Les estructures funeràries més conegudes són les piràmides, tot i que les piràmides només les vam utilitzar per enterrar els faraons i els nobles a l'Imperi Antic. Hi ha qui diu, que el gran cost en la construcció d'aquestes tombes va provocar la crisi i col·lapse d'aquest període històric.
Les piràmides són unes construccions de grans dimensions que servia com a llar eterna dels faraons. A dins s'hi guardava la mòmia, tot i que, en cap de les piràmides explorades no s'hi ha trobat mai cap mòmia. Hi ha qui diu que les piràmides ja van ser espoliades durant l'Imperi Antic, poc després de la seva construcció.
Per impedir el robatori i saqueig de la tomba, l'entrada estava amagada i a l'interior hi havia un seguit de galeries que conduïen a cambres funeràries falses. Les de veritat, estaven tapades per un mur i plenes de tresors, el que anomenem l'aixovar funerari.
Cal tornar a recalcar que les piràmides no les van construir els esclaus, les piràmides les van construir els camperols quan no podien treballar als camps perquè hi havia la inundació del Nil. Llavors, la seva obligació era treballar pel faraó construint la seva tomba, un palau o un temple i els camperols treballaven a canvi d'un sou.
.jpg)
HIPOGEU:
​
Es fan servir a partir de l'Imperi Mitjà per evitar el freqüents saqueigs i robatoris de les tombes. Eren unes grans cambres que excavàvem a les roques i quedaven ocultes sota a terra. Era un complicat sistema constructiu de passadissos i cambres, molt decorades i que acabaven a la cambra funerària on hi havia el sarcòfag i la mòmia del difunt i l'aixovar funerari. També podien tenir cambres del tresor.
Les decoracions de les tombes ens expliquen moltes coses de la vida del difunt i de la societat en general.
Els grans faraons van ser enterrats en hipogeus que vam construir a una zona d'Egipte que se la coneix amb el nom de la VALL DELS REIS.
​
Vosaltres podeu visitar l'enllaç de la tomba de Mena, aquesta tomba és la d'un noble i comparar-la amb la tomba del faraó Ramsès VI.
.jpg)
Jo desapareixo ja, fins aquí la part del camí que us ha tocat recórrer amb mi. Busca LES CRÒNIQUES DE LA SOCIETAT SECRETA i anota tot el que vas descobrint. Tota la informació serà necessària per poder superar les proves i demostrar que ets una part important de la Societat Històrica Secreta. Aporta el teu esforç per a sumar punts de memòria i recuperar el passat que ens estan robant. No deixis que res ni ningú et desviï del camí que tens marcat i arribaràs a l'última part del trajecte.
​
Sort i endavant, continua lluitant contra el temps, perquè el temps no espera a ningú.
