ELS SECRETS DE
L'ANTIC EGIPTE
Jo Cleòpatra,
​
Reina de reines, última Reina de l'Alt i el Baix Egipte, us guiaré en aquest viatge i seré l'encarregada d'ajudar-vos a recuperar la memòria històrica sobre el funcionament del govern i la societat egípcia.
​
Abans de començar, heu de tenir en compte, que el que us ha quedat de la nostra civilització en forma de fonts arqueològiques, no és la història de tota la societat egípcia, és la història dels que teníem el poder, dels privilegiats. Dels no privilegiats, de la gent que es dedicava a l'agricultura, la ramaderia i l'artesania, n'ha quedat ben poc.
​
No trobareu restes ni de cases ni de palaus, ni de pobres ni de rics. A nosaltres el que ens interessava era la vida eterna al regne de Ra, i per això, els temples, que eren els llocs on vivien els déus a la Terra, i les tombes, que ens servien per començar la vida eterna, són les úniques construccions en pedra i per tant, les úniques que han perdurat en el temps. La resta, el que feia referència a la vida terrenal, no ens importava tant i, per això, us han arribat ben pocs testimonis.
Anem al gra, primer de tot, cal que investigueu com s'organitzava la societat i després, detalladament, us explicaré què s'havia de fer per assolir alguns dels càrrecs més importants de govern, com per exemple: el visir o el summe sacerdot i quines eren les seves funcions.
La societat egípcia
La societat egípcia, com la mesopotàmica, es dividia en dos grans grups: el grup dels PRIVILEGIATS i el grup dels NO PRIVILEGIATS.
​
En el grup dels NO PRIVILEGIATS hi trobem els CAMPEROLS, els SERVENTS, els ARTESANS, els COMERCIANTS, i per últim els ESCLAUS. Aquests últims no eren gaire nombrosos. La nostra societat no era una societat esclavista. Els pocs esclaus que hi havia eren presoners de guerra o comprats a comerciants.
Heu de tenir ben clar que qui va construir les piràmides i van fer les grans obres dels temples van ser els camperols. Aquests treballaven quan el Nil inundava les terres i no podien conrear res. Llavors, es dedicaven a treballar pel faraó, construint la seva tomba o edificis públics. No us creieu tot el que surt a les pel·lícules!
Ser CAMPEROL a la vall del Nil no era fàcil. Els camperols eren lliures i treballaven les terres que tenien els privilegiats (el palau o el temple). A canvi de deixar-los treballar les nostres terres, ens havien de pagar donant-nos una part de la collita.
Vivien en cases modestes construïdes en tova a prop del riu i conreaven els camps, construïen dics i canals. Es conreaven cereals, llegums i hortalisses.
I quan el Nil inundava les terres, treballaven en la construcció de grans obres pel faraó.
​
A les ciutats hi vivien els que es dedicaven al comerç i a l'artesania.
Els COMERCIANTS compraven fusta, perfums i metalls en terres llunyanes i venien els productes als mercats locals que es trobaven a les poblacions egípcies.
​
No fèiem servir monedes, practicàvem la permuta, és a dir, canviàvem uns productes per uns altres.
Els oficis artesans eren variats: escultors, fabricants de ceràmica, papir, vidre, teixits de lli i objectes de metall...
Els ARTESANS treballaven en petits tallers o comerços de la ciutat i vivien en millors condicions que els camperols. A les ciutats també hi havia els servents, gent que feia feines per un senyor a canvi d'un salari modest.
​
Els privilegiats
El grup dels PRIVILEGIATS eren els amos de les terres i les riqueses i teníem el poder a les nostres mans. Vivíem en palaus o grans cases fetes de tova, que malauradament no han perdurat en el temps.
Treballàvem en diferents oficis, tots relacionats amb el FUNCIONARIAT i l'administració de l'estat i el territori.
El funcionariat es dividia en BAIX FUNCIONARIAT, com els escribes, soldats... o ALT FUNCIONARIAT, com els nobles o els sacerdots.
​
El FARAÓ (també les poques faraones que hi va haver) teníem tot el poder: dictàvem les lleis, governàvem el país, teníem gran part de les terres, controlàvem el comerç i manàvem l'exèrcit. ​
​
La població creia que érem deus, per això, tothom s'agenollava quan passàvem i ningú ens podia mirar a la cara ni tocar-nos.
​
Quan un de nosaltres moria, el succeïa el seu fill, d'aquesta manera es van formar les dinasties.
En tota la història d'Egipte, trobem trenta-una dinasties.
​
També hi va haver dones que vam ser faraones, entre elles hi ha la Hatsepsut que va regnar durant la XVIII dinastia.
El VISIR era el funcionari més important dintre la jerarquia egípcia. Els faraons escollíem el visir amb molt de compte, havia de ser una persona de confiança ja que li delegàvem gran part de les nostres funcions.
Les seves funcions eren moltes per exemple impartia justícia, viatjava acompanyant al faraó, era el responsable de supervisar la construcció de la tomba del faraó o quan moria el faraó, havia de governar el país en el temps que durava el dol, que eren uns setanta dies.
​
Els grans temples d'Egipte tenien nombroses riqueses, animals, terres, béns materials... El SUMME SACERDOT tenia molt poder. Ells vivien en els temples i eren els encarregats d'administrar les terres del temple, els tallers i les riqueses del temple. Nosaltres crèiem que la divinitat cada dia es reencarnava en l'escultura que hi havia oculta al temple. Aquesta escultura, havia de ser vestida i alimentada pels sacerdots. Aquests sacerdots s'havien de depilar cada dos dies (celles i pestanyes incloses), s'havien de banyar quatre vegades al dia i purificar la boca amb carbonat sòdic diluït amb aigua abans d'entrar al santuari. Ell era l'encarregat d'oferir els menjars, pronunciar els rituals...
Durant les festes religioses es feien processons amb l'escultura del déu, que posaven sobre una barca. Durant les processons, es podien fer preguntes al déu i era el sacerdot l'encarregat d'interpretar-ne les respostes, que podia ser un moviment o oscil·lació de la barca.
Aquí s'acaba la part del viatge per la societat egípcia. Ha estat un plaer guiar-vos i ajudar-vos en la vostra recerca. Penseu que ara sou vosaltres els que heu d'actuar. Aneu a les CRÒNIQUES DE LA SOCIETAT SECRETA i recupereu aquesta part de coneixement perdut, vigileu amb els perills i els encanteris. No us distraieu, sumeu punts i descobriu les parts de la memòria que han estat robades per poder obtenir la recompensa final.
​
Bon viatge.