ELS SECRETS DE
L'ANTIC EGIPTE
Jo Menehet, gran sacerdot d'Amon-Ra
​
us guiaré pels camins de la cultura egípcia i us ajudaré a descobrir els secrets dels temples, l'escultura i la pintura.
​
El TEMPLE era la gran casa del déu, l'indret on els déus vivien a la Terra. Per això era l'edifici més important per a nosaltres. No heu de pensar en un temple com els que teniu ara, en els quals entreu per a resar al déu. Els nostres temples eren llocs sagrats on no hi podia entrar qualsevol. Hi havia una part pública, però gran part del temple estava restringida als sacerdots, és a dir, només nosaltres hi podíem entrar.
Dintre del temple no només hi vivíem els sacerdots, hi havia molt personal que hi treballa com flequers, encarregats de magatzem, dones que podien ser cantants o músics...
​
Segons les nostres creences, la divinitat cada dia s'encarnava en l'escultura que hi havia amagada a la part més profunda del temple i havia de ser vestida i alimentada. Aquesta era la tasca del Summe Sacerdot.
El recinte sagrat també era un lloc de coneixement on s'hi feien observacions astronòmiques, càlculs matemàtics i s'estudiaven les tècniques constructives i hidràuliques.
L'arquitectura egípcia estava feta de PEDRA, però no tota, només la que havia de perdurar en el temps. L'arquitectura del temples tenia caràcter MONUMENTAL, era de dimensions molt grans i a diferència dels nostres veïns mesopotàmics no utilitzàvem ni l'arc ni la volta, construíem COBERTES PLANES i el seu pes l'aguantaven enormes COLUMNES a través d'una LLINDA o ARQUITRAU.
Per a decorar gravàvem grans RELLEUS a les parets i columnes, PINTÀVEM escenes als murs i ho omplíem tot d'escultures de grans dimensions.
Com ja us he explicat abans, no tothom podia entrar al temple. Durant les processons, s'arriba al temple a través de l'avinguda de les esfinx i es creuava el piló, l'entrada principal i de dimensions monumentals que donava accés al temple. El piló estava decorat amb relleus i inscripcions jeroglífiques, tot pintat amb colors brillants. En aquesta entrada hi solien haver estàtues colossals i obeliscs, símbol d'unió amb el cel.
El piló sonava pas al pati porticat, un pati voltat de columnes. Aquí era l'únic lloc que podia accedir el poble, la resta del temple li estava prohibit l'accés. Del pati porticat es passava a la sala hipòstila, on només hi tenien accés els nobles, els alts funcionaris i el faraó i que connectava amb un altre pati porticat que donava pas al santuari on es guardava l'estàtua del déu. Totes les parts estaven ben decorades amb relleus, pintures i escultures de grans dimensions.
L'escultura i la pintura
El nostre art estava molt vinculat a la religió i sobretot en la creença de la vida després de la mort. Per això les principals construccions, per nosaltres, eren els temples i les tombes.
L'art però també tenia un sentit polític, era una demostració del poder del faraó, per això es representaven a les parets en relleu, pintura, o com a escultures monumentals en els temples.​
ESCULTURA
L'escultura era una part molt important del nostre art. Nosaltres creiem que quan una persona moria, si li fèiem una estàtua, la seva ànima continuava viva, per aquesta raó, les fèiem de pedra, perquè l'estàtua havia de ser eterna com l'ànima.
​
Les escultures les fèiem per ser MIRADES DE CARES, i normalment eren COLOSSALS (enormes). Nosaltres no representàvem el cos com era en realitat sinó com hauria de ser si fos perfecte, per tan, IDEALITZÀVEM allò que representàvem. Una altra característiques de la nostra escultura és que NO TÉ MOVIMENT (són ESTÀTIQUES), més aviat són RÍGIDES.
​
Però no només fèiem aquest tipus d'estàtues de grans dimensions. També en fèiem de petites, que representaven artesans, escribes, pagesos, servents,.... Aquestes figuretes que posàvem a les tombes i formaven part de l'aixovar funerari en dèiem USHEBTIS i la seva funció és la de servir al difunt a l'altra vida.
El difunt a l'altre vida, havia de treballar, i aquestes figuretes li feien la feina que ell havia de fer. Com més USHEBTIS tenia a la tomba i com més variades fossin les tasques que representaven, menys tasques havia de fer el difunt a la vida eterna. Oi que us aniria bé tenir un USHEBTI que us fes els deures?
PINTURA
A través de les pintures podeu extreure tot tipus informació sobre la nostra realitat quotidiana. Són unes grans fonts primàries d'informació.
Les pintures les trobem, sobretot, a l'interior de les tombes o en els murs dels temples, com a decoració.
En les tombes aporten molta informació sobre la vida del difunt i també sobre la societat i les costums egípcies. En els temples parlen de les vides dels faraons i de tot allò que han fet per Egipte. Per tant, tenen funció propagandística.
Els artistes egipcis, quan representaven els PERSONATGES PRINCIPALS els dibuixaven de GRANS DIMENSIONS, per tal de ressaltar la IMPORTÀNCIA d'aquells personatges. A més, no els dibuixaven cada part del cos com la veuríem en la seva posició natural, sinó que la dibuixaven de la forma més RECONEIXIBLE possible, és a dir, les cames i els peus els dibuixaven de perfil, el pit el dibuixaven de cara, el rostre de perfil i l'ull de cara.
Utilitzaven COLORS VIUS i les figures eren HIERÀTIQUES, majestuoses i amb poc moviment.
Quan representaven escenes de la vida quotidiana, ja era diferent. Les escenes tenien MOVIMENT, descriuen perfectament escenes de pesca, de treballs al camp,...
Són pintures SENSE PERSPECTIVA i en la representació dels personatges seguim el PRINCIPI JERARQUIC: els més importants són de mida més gran i se situen davant dels altres.
Fins aquí arriba la memòria de la nostra civilització sobre art, ara et toca retornar a LES CRÒNIQUES DE LA SOCIETAT SECRETA i completar la tasca, ja gairebé estàs al final del camí, aviat estaràs a punt per a demostrar els coneixements que has recuperat per tal de restaurar la memòria perduda.
​
Un cop finalitzat el mapa, fes un recompte de punts i ves a la recerca de l'Esfinx, ell serà qui et proposarà el REPTE FINAL.